https://www.cvradio.es/wp-content/uploads/2016/09/Jordi-gimenez-web.png

EN DIRECTE 21:00 – 22:00

Futbol Passió

CVRADIO ON-LINE

Pegando la Hebra (23/11/17)

Hui en ‘Pegando la Hebra’

En Pegando la Hebra estrenem horari i il·lusions. Aquest contenidor cultural es va vestir de curt, no solament perquè deixem la nit a la tarda, sinó perquè ens endinsem en el futbol des del córner de la literatura; ens vam posar els pantalons de campana per parlar del rock valencià en els seus orígens i ens abillem de musa per parlar de poesia i els autors de la revista 21veintiúnversos.

El servei inicial ho va fer Ángeles Pavía que ens va portar al segle XVIII i els orígens de la Real Acadèmia. Des del centre del camp, Assís Ayerbe, avançant amb la seva càmera va cedir la pilota a Celia Corrons, que va córrer la banda, amb les seves MIRADES, per explicar-nos la història –exprés- del tramvia en valència. Del primer ómnibus tirat per cavalls en el s. XVIII a l’últim que va circular en 1970. “Encara avui podem veure les catenàries al carrer Matemàtic marzal”. La nostàlgia de Celia penjada del cel.

El futbol i el València van prendre la gespa de Pegando la Hebra perquè va entrar el cervell d’aquesta emissora i un dels referents del periodisme esportiu d’aquest país, Paco Lloret. Paco, empolainat per a la presentació del seu últim llibre, “Bronco i Copero”, entra sense el braçalet de capità, amb la humilitat del debutant, fins i tot s’emociona quan María Vicenta repassa la seva trajectòria. Bressola la mirada després del seu pèl rullat. Sabem que Paco, de nen, esperava al seu pare despert en el llit per saber com havia quedat el València. Va fer de la seva passió, la seva professió. “He escrit aquest llibre per aportar el meu treball a la memòria col·lectiva d’aquesta ciutat i dels seus club”. El llibre, com un joier, guarda cent ressenyes curioses, entre llegenda i realitat. Potser com s’escriu el futbol en les nostres memòries. I postil·la amb la seva frase d’arrencada del llibre: “Gens mor, solament allò que s’esborra del record”.

Paco va ser assentant-se en el terreny de joc i l’entrenadora li tenia preparada una sorpresa. Companys i amics del joc i la vida que van disparar a l’esquadra del seu cor: Miquel Nadal, lletrat de l’a Generalitat i escriptor, “Paco no és fum, Paco és foc”; El poeta i escriptor Carlos Marzal, “Paco és un clàssic viu del periodisme pel seu amor a la cultura”; Jordi Giménez, periodista, col·laborador necessari i amic; i Rafa Lahuerta, escriptor (“La balada del Bar Torino”), del que Paco, acaba per cedir, i ens diu: “Ho vull moltíssim”.

El partit va pujar de decibels quan va saltar a l’estudi l’alineació del retrat en sèpia del rock valencià. Vicente Martínez, en QUERIDA MÚSICA, ens va portar protagonistes de tres grups:

Els Cal·líope, Julio Bejarano i Elvira Ponce. Diu Vicente que “Cal·líope significa “la de bella veu” i Elvira, el seu vocalista, somriu i tararea el tema que sona: “Jo et direeee”, de “Els últims de Filipines”. Julio ens entendreix amb una confessió, “Compartim molt però Elvira i jo vam estar 50 anys sense contacte i ara és com si no hagués passat el temps”. Dels Pantalons blaus, ens va conquistar Tito Pemán: “Quan no ens posàvem d’acord en què tocar, sempre escollíem a Elvis Presley, però en spanglish.”

Soro Prada de Conflent i César Penadés vénen de part dels Quintet 32. “Nosaltres érem un conjunt pensat per fer ballar a la gent, fèiem versions de música italiana, la millor cançó lleugera de la història”. Julio s’acomiada amb una dedicatòria a l’alemanya que li va robar el cor recentment sortida del quiròfan, àvia dels seus set néts.

El futbol també pot ser poesia i Pegando la Hebra va procurar la metàfora. Vam acollir als impulsors de la revista 21veintiúnversos, que ja va pel cinquè nombre. “Tractem de conjuminar l’art i la poesia. Cuidem l’edició de la revista, és el meu paper”, ens explica Víctor Segrelles, un referent en l’art valencià, capdavanter de la galeria d’art Paral.lel durant més de 20 anys. Víctor es porta al seu terreny la conversa, els olis de la vida. I amb Víctor, va estar Juan Pablo Zapater, poeta amb aura, premi Loewe, i coeditor de la revista, que fa versos de la pausa: “Pretenem recollir les últimes tendències de la poesia, però partint dels millors, com a nostra última plaquette, amb poemes de Juan Vicente Piqueras i Vicente Gallego”.

Amics, el futbol com a sentiment i literatura en les venes, l’energia dels amics que ens van fer l’ecografia de l’embrió del rock a València, i en la pròrroga, amb Rafa Alarcón, el nostre tècnic al comandament, la poesia en cursiva, que ens desperta certeses i incerteses. Acabo amb Les “Certeses” de Juan Pablo Zapater, saba i linimento per a l’ànima:  “(…) que las flores cortadas enmudecen / y los árboles lloran por sus brotes, / que el amor es un galgo que galopa / con el alma de un lobo moribundo, / que nunca hay marcha atrás en los relojes / y dios es la más cierta de las dudas, / que la muerte es un niño amamantado / por la leche materna de la vida.”

La certesa que tu, que ens sents, ets sentit i sensibilitat: Poesia, literatura i música. Gràcies.

Escolta tots els programes de ‘Pegando la Hebra’:

FOLLOW US ON:
NO COMMENTS

LEAVE A COMMENT

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.